ART PRIMER

ARTISTES DE LA PREHISTÒRIA
Quan va sorgir la capacitat de comunicar-nos a través d’imatges?
Quina és la primera manifestació física de l’existència d’un comportament simbòlic?
Aquesta capacitat és exclusiva dels humans anatòmicament moderns, és a dir, nosaltres?
O hi ha precedents en altres membres del gènere humà?
VEURE L'EXPOSICIÓ
El desenvolupament del pensament creatiu i de la capacitat d’abstracció és una de les grans fites de l’evolució humana. Tanmateix, el caràcter efímer de les primeres formes d’expressió artística fa difícil rastrejar-ne els orígens en el temps.
Quan va sorgir la capacitat de comunicar-nos a través d’imatges? Quina és la primera manifestació física de l’existència d’un comportament simbòlic? Aquesta capacitat és exclusiva dels humans anatòmicament moderns, és a dir, nosaltres? O hi ha precedents en altres membres del gènere humà?
L’exposició «Art primer. Artistes de la prehistòria» proposa un viatge al passat a la recerca dels orígens de l’art. Alhora, la mostra vol explicar també l’art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, fa més de 7.000 anys.
COMENÇAR LA VISITA

Els orígens
de l’art

VEURE EL PRIMER ÀMBIT

La paret de les mans de la cova d’El Castillo (Puente Viesgo, Cantàbria) mostra algunes de les pintures més antigues del món. Datades entre fa 40.800 i 37.300 anys és molt probable que fossin obra dels neandertals. Imatge cedida per la Sociedad Regional de Educación, Cultura y Deporte, SL. Gobierno de Cantabria / Miguel A. de Arriba

L’art paleolític.
L’art dels animals

 

VEURE EL SEGON ÀMBIT

Pintura rupestre del paleolític, localitzada a Altamira, Santillana del Mar (Cantàbria). Imatge d’un bisó, amb colors vius a causa de la humitat natural de l’espai. Imatge cedida per © Museo de Altamira. Foto: Pedro Saura.

L’art llevantí.
L’art de les persones

VEURE EL TERCER ÀMBIT

Les pintures rupestres són un element extremament fràgil exposades a factors atmosfèrics, geològics i també antròpics, que poden posar-les en perill. Abric del Cocó de la Gralla, Mas de Barberans (Montsià), fotografia de Josep Castells. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

L’art de documentar l’art

VEURE EL QUART ÀMBIT

Detall de la cèlebre dansa fàl·lica de la Roca dels Moros de Cogul (Garrigues). Pintura a l’oli sobre suport de guix i arpillera. Fotografia de Antoni Palomo (MAC. Arxiu Històric Fotogràfic, Fons Art Rupestre)

Un patrimoni de la humanitat

VEURE EL CINQUÈ ÀMBIT

Rock 3 de Penascosa (detall) (Potografia Manuel Almeida/ Fundação Côa Parque)