de l’art
La paret de les mans de la cova d’El Castillo (Puente Viesgo, Cantàbria) mostra algunes de les pintures més antigues del món. Datades entre fa 40.800 i 37.300 anys, és molt probable que fossin obra dels neandertals. Imatge cedida per la Sociedad Regional de Educación, Cultura y Deporte, S. L. Gobierno de Cantabria / Miguel A. de Arriba.
Sabies que abans del contacte amb nosaltres, uns 40.000 anys enrere, els neandertals ja feien servir colorants, pigments i penjolls? A més, van ser els primers a marcar les parets amb signes geomètrics i siluetes de mans.
El naixement del comportament simbòlic està envoltat d’incertesa. L’ús metafòric de l’art figuratiu per compartir idees del món natural i cultural sembla inqüestionable. Però hi ha altres antecedents? Els colorants, els ornaments o els primers signes geomètrics són formes incipients de simbolisme?
En algun moment de la prehistòria els colorants van esdevenir pintures, però també van tenir altres usos. Per tant, la seva aparició precoç no necessàriament parla d’artistes.
El simbolisme dels primers ornaments sembla més probable, si, a més de com a elements estètics, van ser emprats com a signes d’identitat. Aquesta mena de simbolisme també l’evoquen les formes geomètriques que els nostres avantpassats africans ja dibuixaven sobre colorants i recipients (ous d’estruç) fa entre 100.000 i 60.000 anys.
Dona neandertal manipulant pigments. Autor: Ramon López
FALANGE MANIPULADA AMB SUPOSADA INTENCIÓ ORNAMENTAL
PINTURES ATRIBUÏDES A NEANDERTALS
Neandertals i humans anatòmicament moderns
Els humans anatòmicament moderns vam aparèixer fa uns 200.000 anys al sud del continent africà. Gràcies a la nostra capacitat de socialització, comunicació i adaptació a nous medis vam ser els primers i únics humans a colonitzar tots els continents.
Els neandertals van aparèixer uns 300.000 anys enrere al continent europeu. Eren humans perfectament adaptats al seu temps i paisatge, amb capacitats molt evolucionades, que van arribar a expandir-se fins al Pròxim Orient i l’Àsia occidental.
En diversos moments a partir de fa 70.000 anys, uns i altres ens vam creuar en la nostra expansió, i vam arribar a tenir fins i tot una descendència de la qual encara hi ha restes al nostre propi genoma. Els neandertals van desaparèixer fa uns 30.000 anys, i la península Ibèrica va ser l’últim lloc que van habitar.
RESTES DE NEANDERTAL I HUMÀ ANATÒNICAMENT MODERN
DESCARREGAR MÉS INFORMACIÓ: