L’edat del gel
Durant la darrera era glacial els humans anatòmicament moderns es van dispersar pel món. Al sud-oest d’Europa hi arribaren fa uns 40.000 anys, acompanyats de millores tecnològiques i d’un extraordinari progrés de les arts.
L’estacionalitat dels recursos vegetals i animals requeria pràctiques de vida nòmada per garantir la supervivència. Coves i cabanes servien de refugi temporal, i la cacera i la recol·lecció proporcionaven aliments.
La natura fornia també materials per produir eines, vestits i adornaments. Un nou estri, el propulsor, i la millora gradual dels projectils varen permetre caçar de manera més eficient.
Els animals de clima fred (bisons, mamuts, ossos, rens, lleons de les cavernes o rinoceronts llanuts) i els de clima temperat (cavalls, urs, cérvols i cabres), refugiats en aquestes terres i preses de les caceres, aviat també esdevindrien elements d’inspiració de la seva creativitat.
ESTRIS DE CACERA
L’art de les cavernes
En l’expansió dels humans moderns pel món i en la seva adaptació a nous paisatges, climes i altres grups humans (com els neandertals al continent europeu) es troba la llavor d’un nou gir creatiu en l’evolució del pensament simbòlic: l’aparició de l’art figuratiu.
Ara fa entre 36.000 i 11.700 anys, les manifestacions artístiques van experimentar un desenvolupament sense precedents al sud-oest d’Europa. Coves profundes, abrics i roques a l’aire lliure van fer de llenços naturals a dibuixos, gravats i pintures, on la bellesa i el naturalisme dels animals o l’abundància dels signes contrasten amb la migradesa de les representacions humanes.
Què significaven aquests temes? Per què els pintaven? La investigació científica debat diverses teories, però la desaparició dels artistes ha deixat aquestes obres envoltades de misteris.
IMATGES I SÍMBOLS DE L’ART RUPESTRE PALEOLÍTIC
La creació musical
La música, les cançons i les danses són expressions culturals universals amb poca visibilitat arqueològica. La presència d’instruments musicals apunta que van aparèixer fa, almenys, uns 40.000 anys. Les flautes són els més documentats, però a Europa també trobem xiulets, bramadores i arcs musicals al llarg del paleolític.
Les flautes es fabricaven amb ossos d’aus i les perforacions permetien generar diversos tons. Les bramadores, utilitzades per molts grups humans arreu del món, tenen forma ovalada i estan fetes d’os, ivori o fusta. Emetien un so greu característic quan es feien girar gràcies a un cordill lligat a un dels seus extrems.
ELS PRIMERS INSTRUMENTS MUSICALS
La paleta dels artistes paleolítics
L’art paleolític es materialitzava alhora sobre suports parietals i mobles. Pedra, os, banya, ivori, dents d’animals i possiblement materials peribles com la fusta van servir de suports per gravar, pintar i esculpir. En la producció artística no hi havia improvisació: calia una inversió de temps per recollir materials, preparar eines i pigments, seleccionar espais i suports, i pensar dissenys.
Homes i dones dibuixaven i pintaven amb colorants naturals com el carbó o el manganès (negre) i òxids de ferro (vermell).
Barrejaven els colorants en pols amb aglutinants naturals (greixos animals o extractes vegetals). La pintura s’aplicava amb els dits, amb pinzells, amb tampons o bufant directament amb la boca.
A l’interior de les cavernes el parpelleig de les flames de torxes i llums de greix acompanyava la creació artística i donava vida als relats narrats a la llum de les imatges.
Imatges i símbols a l’art moble Paleolític
OBJECTES D'ORNAMENT
On eren els humans?
Els artistes paleolítics van emfatitzar en les seves obres el món animal en detriment de la figura humana. Les escasses referències explícites conegudes eren personatges complets, però molt sintètics i idealitzats; essers híbrids, amb trets humans i animals, i fins i tot només representacions de certes parts anatòmiques, com ara caps, atributs sexuals i mans.
La presència de mans petites podria atribuir-se tant a individus joves com a dones. Però les representacions parcials d’atributs sexuals masculins i femenins (penis, vulves i pits) donen protagonisme a ambdós sexes, i ens recorden que les dones també eren presents a la prehistòria.
Les imatges més fidels a la realitat són les famoses estatuetes denominades venus. Eren ídols, deesses, amulets, joguines? Tenien una finalitat simbòlica, sexual o tal vegada ginecològica? El debat entre els especialistes és encara ben viu.
LA FIGURA HUMANA A L'ART MOBLE PALEOLÍTIC
Un art mediterrani
La façana oriental de la península Ibèrica oferia un entorn temperat durant la darrera era glacial gràcies a la influència del Mediterrani. Les espècies representades en coves, abrics i altres suports petris també ho confirmen. Aquí, cavalls, urs, cérvols i cabres, pintats i gravats, dominen l’imaginari.
El gran conjunt de peces d’aquest territori prové de la cova del Parpalló (Gandia), l’escola d’artistes més prolífica i duradora de l’art paleolític, amb més de 5.600 plaquetes que mostren l’evolució de l’art entre fa 32.000 i 14.000 anys.
Altres peces excepcionals les trobem en terres catalanes. L’abric del Molí del Salt (Vimbodí) ha proporcionat el que podria ser el primer mapa d’un campament de caçadors-recol·lectors de fa uns 13.800 anys. A l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant) un extraordinari gravat captura la interacció entre humans i aus (quelcom inusual a l’art paleolític europeu), que prefigura l’adveniment de l’art narratiu.
COVA DEL PARPALLÓ
HORT DE LA BOQUERA
MOLÍ DEL SALT
DESCARREGAR MÉS INFORMACIÓ: