L’art de les persones
Les pintures rupestres són un element extremament fràgil, exposades a factors atmosfèrics, geològics i també antròpics, que poden posar-les en perill. Abric del Cocó de la Gralla, Mas de Barberans (Montsià), fotografia de Josep Castells. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Després del gel
Fa 11.700 anys, amb la retirada dels gels glacials, va desaparèixer també l’art figuratiu paleolític al sud-oest d’Europa. De les comunitats caçadores-recol·lectores que van habitar aquests territoris només en coneixem petites mostres d’art moble amb temes geomètrics. La millora climàtica va afavorir l’expansió dels boscos i, alhora, es va generalitzar l’ús de l’arc.
Uns 7.500 anys enrere, grups forasters plenament neolítics van arribar a la façana mediterrània peninsular acompanyats d’extraordinàries novetats, com la domesticació de plantes i animals, la ceràmica, la falç o els estris de pedra polida.
Els nouvinguts van desenvolupar dues noves tradicions artístiques, parietals i mobles, conegudes com art macroesquemàtic i esquemàtic. Els esbossos simplificats d’humans i animals (només en l’art esquemàtic) i els temes geomètrics (en tots dos casos) il·lustraven una nova manera de relacionar-se amb la natura.
Els nous estris Neolítics
L'ART MOBLE DESPRÉS DEL GEL
El naixement de l’art narratiu
En algun moment dels inicis de l’era postglacial, entre 11.700 i 7.000 anys enrere, la façana mediterrània peninsular esdevé l’escenari d’un gir sense precedents en la història de l’art a Europa: el naixement de l’art narratiu.
El que coneixem com a art llevantí introdueix canvis significatius en els temes i en les formes de relacionar les figures als panells. Ara, per primera vegada, escenes plenes de dinamisme i moviment canvien de forma innovadora la manera de narrar històries visualment.
Els humans i els seus vestits, adornaments i eines, mai vistos anteriorment, esdevenen protagonistes d’escenes que il·lustren tàctiques de cacera, batalles, ajusticiaments, marxes territorials, la recol·lecció de la mel, la maternitat, la mort o altres activitats avui més enigmàtiques.
EL NAIXEMENT DE L'ART NARRATIU
PINTURES RUPESTRES DE LA ROCA DELS MOROS, CRETAS, TERUEL
Paisatges pintats
Les singularitats dels paisatges mediterranis van atreure l’atenció de les poblacions llevantines, que van farcir amb pintures i gravats les parets de balmes i penya-segats ubicats als principals eixos fluvials. Aquests espais van servir de vies de comunicació natural i van facilitar la circulació d’idees i de persones durant generacions.
L’acumulació successiva de figures i escenes de diversos estils en els mateixos panells revela que les pintures eren utilitzades repetidament per recordar els valors culturals d’aquests indrets, de vegades amagats, de vegades prominents.
Imatges i símbols en l’art llevantí
Els artistes llevantins mostren un gran coneixement de la fauna salvatge que pinten: cérvols, cabres, porcs senglars, urs i, amb menys freqüència, cavalls, animals carnívors o insectes. En canvi, la vegetació és escassa.
Ara els protagonistes indiscutibles són els humans, amb trets anatòmics (cabells, nas o barba), tot tipus d’adornaments (tocats al cap, braçalets o cintes), vestits (pantalons curts i llargs, o faldilles) i equipament (arc, fletxes, carcaixos, bosses, cistells i bumerangs).
L’origen d’aquest art és objecte de debat. Per a alguns va ser concebut pels darrers caçadors-recol·lectors postglacials. Per a d’altres, en canvi, és un art neolític, malgrat que no parla d’agricultura i ramaderia. Els temes representats (cacera, guerra o mort) són comuns als dos modes de vida i no permeten decantar el debat.
Figures i escenes de l’art Llevantí
La paleta dels artistes llevantins
Els artistes llevantins pintaven sobre llenços de roca a l’aire lliure, dins o fora de balmes, per la qual cosa la llum del foc ja no era imprescindible per narrar històries, llegendes o tradicions. Alhora, l’art moble, gran protagonista al paleolític, va desaparèixer d’aquest món.
La diversitat de tècniques i formes d’aplicació de l’antiga pintura paleolítica es redueix ara a l’ús de pinzells, de vegades molt fins, per traçar siluetes monocromes i excepcionalment bicromes. Només un grapat de troballes recents, amb figures humanes finament gravades, insinuen que aquesta tècnica també era coneguda pels artistes llevantins.
La paleta dels nous pintors és semblant a la d’altres artistes de la prehistòria, amb tons negres, vermells i de vegades blancs, obtinguts de la natura i transformats en pintura, un cop barrejats amb aglutinants naturals.
ESTRIS PER AL TRACTAMENT DE PIGMENTS
DESCARREGAR MÉS INFORMACIÓ