Henri Breuil, pioner de l’art llevantí
El descobriment (1879) i la posterior acceptació internacional de l’autenticitat de les pintures d’Altamira (1902) van atraure a la península Ibèrica els grans prehistoriadors del moment, com ara l’abat francès Henri Breuil. Conegut com a pare de la prehistòria, va ser un dels pioners en l’estudi, la documentació i el descobriment de nombrosos jaciments amb art rupestre llevantí. De la seva mà, les primeres troballes de Cretas, el Cogul, Alpera, Ayora i Yecla van saltar al panorama internacional en successives ocasions a «L’Anthropologie», una de les revistes més prestigioses en la recerca prehistòrica europea del moment.
El MAC guarda els seus darrers dibuixos i anotacions de conjunts castellonencs tan singulars com els abrics del cingle de la Mola Remígia o el Racó Molero (Ares del Maestrat, Castelló), descoberts el 1934, uns treballs que es van interrompre per una malaltia que va patir i per l’esclat de la guerra civil espanyola el 1936.
CALCS DE HENRI BREUIL A LA COL·LECCIÓ DEL MAC
La rivalitat per l’estudi de l’art rupestre de la Valltorta
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va liderar una de les empreses de recerca més extraordinàries desenvolupades fins aleshores sobre art prehistòric a la península Ibèrica: l’estudi de les pintures del barranc de la Valltorta (Castelló), descobertes l’any 1917. Els treballs no van estar exempts de controvèrsia, atesa la competència que es va generar per l’estudi de les pintures amb la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas de Madrid, encapçalada per Hugo Obermaier, fet que va obligar els dos equips a dividir-se el territori objecte d’estudi.
L’equip de l’IEC, dirigit per Pere Bosch Gimpera, estava format per Agustí Duran i Sanpere, Maties Pallarès i Josep Colominas, que treballaren intensivament en la documentació de les pintures i també en l’excavació de diversos jaciments arqueològics. Els il·lustradors van ser els pintors Joan Vila i Pujol, anomenat Joan d’Ivori, i Josep Triadó.
Els treballs es publicaren de forma preliminar el 1920, però la gran part de la documentació conservada al Museu d’Arqueologia de Catalunya ha restat pràcticament inèdita fins avui.
FOTOGRAFIES ANTIGUES DE LA VALLTORTA
CALCS PROCEDENTS DE LA VALLTORTA I CONSERVATS AL MAC
El descobriment de l’art llevantí a Catalunya
La Roca dels Moros del Cogul (Lleida) va ser el primer testimoni amb art rupestre llevantí trobat a Catalunya, l’any 1908, i el segon de la façana mediterrània peninsular.
La convivència en el mateix panell de gravats, potser finipaleolítics, de pintures llevantines amb temàtiques exclusives, com la coneguda “dansa fàl·lica”, pintures esquemàtiques i diverses inscripcions ibèriques i romanes ens diu que aquest enclavament va mantenir uns valors culturals destacats al llarg de moltes generacions.
Avui sabem que la famosa dansa fàl·lica, on nou dones envolten un personatge masculí amb el sexe representat, va ser realitzada en diverses fases, de manera que es van anar afegint parelles de dones al llarg del temps. El resultat, però, continua sent excepcional i sense paral·lels. Altres figures, com les que representen diverses espècies de fauna salvatge (cérvols, cabres, bous i porcs senglars), completen el repertori gràfic d’aquest singular indret.
Calcs i fotografies de la Roca dels Moros del Cogul del MAC
De la balma al Museu
El MAC custodia una col·lecció singular d’obres originals que il·lustren alguns dels primers grans descobriments d’art llevantí. Aquestes obres amaguen els esforços de prehistoriadors, dibuixants i artistes com Henri Breuil, Josep Colominas, Joan Vila, Josep Tersol, Antoni Bregante o Francisco Benítez Mellado per immortalitzar les troballes, treure-les de les balmes i compartir-les amb la societat i amb la comunitat científica nacional i internacional.
El que inicialment era una eina de comunicació es va convertir en eina d’estudi. Així, a les primeres reproduccions, que centraven l’atenció en figures i composicions aïllades, s’hi van anar afegint nous detalls, com els trets del suport, per oferir visions més integrals i acurades d’aquest art mil·lenari.
Per la seva qualitat artística, aquests treballs, elaborats entre els anys 1917 i 1965, són avui veritables obres d’art.
Calcs d’art llevantí de la col·lecció del MAC
Descobrint el que ja no hi és
Avui les fotografies i reproduccions gràfiques primerenques de l’art llevantí conservades al Museu d’Arqueologia de Catalunya, fetes poc després dels primers descobriments, representen un llegat artístic d’un valor estètic i patrimonial excepcional. Aquest valor es multiplica quan algunes d’aquestes obres esdevenen, a més, l’únic registre permanent de l’existència de figures o conjunts ara ja desapareguts, fruit de la ignorància i del vandalisme.
És el cas de les fotografies i els calcs dels fons museístics, en ocasions inèdits, que reproduïen meticulosament les pintures de diversos jaciments del nucli castellonenc de la Valltorta, com ara la cova dels Cavalls o les coves de la Saltadora, referents mundials en els estudis d’art prehistòric. La integritat del seu coneixement no seria avui possible sense aquesta documentació.
IMATGES DE PINTURES DESAPAREGUDES I DIBUIXOS CONSERVATS AL MAC
DESCARREGAR MÉS INFORMACIÓ