El arte rupestre es uno de los legados más fascinantes y vulnerables de nuestros antepasados. Hoy todos los continentes esconden rincones con este tipo de arte, lugares que reúnen las obras maestras de miles de generaciones de artistas que transformaron los paisajes en peculiares pinacotecas cargadas de recuerdos, tradiciones y creencias.
Se estima que en todo el mundo hay cientos de miles de yacimientos con arte rupestre, y los hallazgos continúan. Pero solo un grupo reducido ha recibido la máxima distinción que otorga la UNESCO: la de Patrimonio de la Humanidad. Es el caso del arte rupestre de la fachada mediterránea de la península Ibérica, incluido en el listado el 5 de diciembre de 1998 como la concentración de yacimientos más grande de Europa que proporciona un cuadro excepcional de la vida humana en un momento inicial de nuestra evolución cultural.
De los 758 yacimientos declarados, 59 se encuentran en tierras catalanas, donde hoy conocemos ya más de 120 conjuntos.
La Ruta del Arte Rupestre,
Patrimonio Mundial de la UNESCO
Fragment de pintura rupestre llevantina que representa un cérvol

Roca dels Moros del Barranc de Calapatà (Cretas, Terol). Fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Taller “Com vivien els nostres avantpassats”

Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. Fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Fris amb figures esquemàtiques que corresponen a quadrúpedes, representacions de barres, i on destaca un estil·liforme que formaria part del cap d’una figura humana.

Les Brucardes, Sant Fruitós de Bages (Bages, Barcelona). Fotografia: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
Balma on es troben les pintures

Les Brucardes, Sant Fruitós de Bages (Bages, Barcelona). Fotografia: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
Deteriorament de les pintures del plafó.

Es pot comparar la coloració original taronja de les figures amb una altra figura restituïda en vermell. Igualment, s'aprecien els grafits intencionals que han malmès aquest conjunt.. Cova del Tabac, Camarasa (Noguera, Lleida). Fotografia: Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPArq), Universitat Autònoma de Barcelona.
Excavacions a l’entrada de la cova.

Cova del Tabac, Camarasa (Noguera, Lleida). Fotografia: Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPArq), Universitat Autònoma de Barcelona.
Escena interpretada com una dansa, on un home agafa per la cintura dues dones vestides amb les faldilles típiques de la pintura llevantina

Cova dels Vilasos. Os de Balaguer (Noguera, Lleida). Fotografia: Jaume León.
Escena de cacera en que es representen cérvols, cabres, guineus i llops

Cova dels Vilasos. Os de Balaguer (Noguera, Lleida). Fotografia: Jaume León.
El fris pintat és integrat per un total de 10 figures corresponents a ramiformes, antropomorfs, quadrúpedes i representacions humanes, d'estil esquemàtic i tècnica de traç simple.

Vall de la Coma, l’Albi (Garrigues, Lleida). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Imatge de l’entorn.

Vall de la Coma, l’Albi (Garrigues, Lleida). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Dones representades en una escena social del Cogul (les Garrigues).

La Roca dels Moros, El Cogul (Les Garrigues, Lleida). Fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Poster dels calcs del conjunt rupestre.

La Roca dels Moros, El Cogul (Les Garrigues, Lleida). Autoria: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Antropomorf.

Abric de Mas d’en Carles, Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà). Fotografia: Ramon Viñas.
Escena que representa una activitat pastoral.

Abric de Mas d’en Gran, Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà). Fotografia: Ramon Viñas.
Escena interpretada com una matança.

Abric de La Vall II, Capçanes (Priorat, Tarragona). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Visita guiada.

Abric de Capçanes (Priorat, Tarragona). Fotografia: Còdol educació.
Fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera.

Cocó de la Gralla, Mas de Barberans (Montsià, Tarragona). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Visita guiada.

Cocó de la Gralla, Mas de Barberans (Montsià, Tarragona). Fotografia: Agència Catalana del Patrimoni Culural. © Jordi Play.
Imatge de conjunt del fris de l’Abric I dels Abrics de l’Ermita.

Abrics de l’Ermita, Ulldecona (Montsià, Tarragona). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Conjunt de les tres figures a baix a la dreta del fris de l’Abric I.

“bruixot”, cérvol i caçador. Abrics de l’Ermita, Ulldecona (Montsià, Tarragona). Fotografia: Josep Castells Camp, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

1. Barcelona (Barcelonès): Museo de Arqueología de Cataluña
2. Sant Fruitós de Bages (Bages): Les Brucardes
3. Camarasa (Noguera): Cova del Tabac.
4. Os de Balaguer (Noguera): Cova dels Vilasos.
5. L’Albi (Garrigues): valle de la Coma, Balma dels Punts
6. El Cogul (Garrigues): Roca dels Moros y Centro de Interpretación de la Roca dels Moros de El Cogul
7. Montblanc (Conca de Barberà): abrigos de El Portell de les Lletres, Mas d’en Llort y Mas d’en Ramon d’en Besso, y Centro de Interpretación del Arte Rupestre Montañas de Prades
8. Capçanes (Priorat): Parellada I-IV y La Vall I-III
9. Mas de Barberans (Montsià): Cocó de la Gralla.
10. Ulldecona (Montsià): abrigos de la Ermita-Sierra de Godall y Centro de Interpretación del Arte Rupestre Abrigos de la Ermita
Conjunto visitable y de fácil acceso |
Museo
La Ruta del Arte Rupestre integra una serie de conjuntos de pinturas y grabados rupestres prehistóricos que se conservan por toda Cataluña y que han sido acondicionados para la visita pública. Muchos de estos conjuntos fueron inscritos en la Lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO en el año 1998. La Ruta también propone el descubrimiento de diversos museos y centros de interpretación que nos hablan de la vida en la prehistoria y nos ayudan a comprender y conocer mejor este excepcional patrimonio.
El Arte rupestre en la Comunidad Valenciana
La Comunidad Valenciana también conserva numerosos conjuntos de arte rupestre levantino inscritos en la Lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO, entre los cuales destaca el Parque Cultural Valltorta-Gassulla. Museo de la Valltorta.
www.museudelavalltorta.gva.es
Oficina de Información de la Ruta de l’Art Rupestre Museu d’Arqueologia de Catalunya
www.rutadelartrupestre.cat
DESCARGAR MÁS INFORMACIÓN